L’educació inclusiva sorgeix com l’expressió d’una opció social: la
voluntat d’aconseguir una educació de qualitat per a tothom, independentment de
les condicions personals, de gènere, d’origen social o de les capacitats de les
persones que l’hagin de rebre.
Segons aquest plantejament,
desenvolupat a principis dels anys 90, no es tracta de “reintegrar” ningú, sinó d’evitar deixar-lo fora de la vida escolar
ordinària. No es posa l’èmfasi en la incorporació dels exclosos sinó en la
construcció d’un sistema capaç de donar resposta a les necessitats de cadascú.
